Els nostres ramaders

Darrere de cada producte Llet Nostra hi ha una història, la història dels nostres ramaders.

Perquè quan a Llet Nostra diem a prop, volem dir a prop teu i de més de 190 famílies que formen part de la nostra cooperativa i que treballen cada dia per portar a casa teva la millor llet.

Descobreix totes les experiències dels nostres ramaders!

Montse Siurana i Maria Siurana, Granja La Bimanera de Vidreres

Les germanes Siurana donen un cop de mà a la seva mare i tieta a la granja. La feina no les espanta.

La Montse aporta tots els coneixements universitaris d’enginyeria al dia a dia de l’explotació i en els plans de futur de l’empresa ramadera. La nova generació ja està preparada i reconeix la necessitat de mantenir el bon fer d’anys d’experiència dels avis, primers, i de la tieta i la mare, després.

Aquest és el secret de gestionar de manera sostenible aquesta explotació portada únicament per dones.

La Maria va a la granja més de tant en tant, quan els estudis li permeten. Tot i així, ja demostra afició i amor per la feina de pagès. És el què ha vist fer i ha viscut des de sempre.

Pitu i Pau Llovera, Jordi Bonet i Pere Vilarnau, Agrupació Fluvià d'Orfes

La granja Agrupació Fluvià va néixer de la unió d’explotacions ramaderes familiars, des dels inicis és un projecte de col·laboració.

Actualment son dues famílies. Quatre socis que també són família entre ells.

En Pitu i el seu fill Pau, i en Pere i els seu gendre Jordi. S’organitzen tant bé a l’hora de treballar que a pesar d’estar tantes estones junts a la granja encara tenen ganes de sortir a sopar plegats!

El bon humor és molt present en aquesta granja del Pla de l’Estany, tot i que alguna vegada també tenen discussions. El secret és repartir les responsabilitats: un porta les tasques administratives, un el maneig de les vaques, l’altre el cultiu dels camps i, el darrer, el manteniment de la maquinaria i totes les instal·lacions.

Josep Riera, Palafrugell

Els avis d’en Josep Riera tenien la vaqueria al mig del poble de Palafrugell: una casa on vivien tres generacions i, just a l’entrada, hi havia els animals i venien la llet crua.

De petit tenia molta afició d’anar a la granja, especialment pels tractors. Acompanyava al pare als camps i s’adormia dins de la cabina. A la Nit de Reis, quan era petit, deixava vi i torrons per Ses Majestats i farratge pels camells.

En Josep explica que les vaques són animals molt dòcils. En té una que mana, li diu la «Mestressa» ja que sempre s’imposa a les altres. Si observa bé el comportament de les vaques, li indiquen els canvis de temps, si farà tramuntana o bé plourà.

Segons aquest jove ramader, la vida de pagès t’ensenya a treballar amb el què tens, “treus un valor a la feina que fas i és una gran satisfacció veure com les vaques i el camp et compensen si els cuides.”

Núria Arbussà, Veterinària de les granges de Llet Nostra

Des de petita, ja volia ser veterinària. I ho ha aconseguit. La seva feina és garantir el benestar animal de les vaques per així assegurar una llet de qualitat.

Explica que les vaques són animals soferts, forts, curiosos però molt dòcils, fet que facilita el seu maneig, tot i el seu gran volum i pes. Diu que són bèsties que els agrada la rutina, tenir aigua i menjar disponible a tota hora i un jas net.

Quan visita un granja, la Núria pregunta al ramader si hi ha alguna vaca malalta o que hagi canviat de comportament. Fa una ullada a tots els animals, però hi posa més atenció a les vaques que ho necessiten: les prenyades, les que recentment han parit, les que tenen alguna ferida o bé estan constipades.

Del seu dia a dia, la Núria li agrada molt el contacte amb els animal i les converses amb els ramaders: tots es mostren agraïts amb la seva feina.

Adrià Oriol i Albert Oriol, Palau Sator

Com en moltes granges de Llet Nostra, a Can Ganigué hi treballen dues generacions.

L’Oriol, el pare, reconeix que treballar amb el seu fill, l’Adrià, no és pas del tot fàcil perquè a la granja són socis, companys de feina, pare i fill, i representen l’experiència i la joventut. Unes dualitats que donen motius de discòrdia però que ells superen amb paciència i coordinació.

L’Adrià treballa cuidant les vaques i en fa el seu seguiment sanitari i administratiu. L’Oriol gestiona més la part econòmica i burocràtica de l’explotació i treballa més al camp.

Pare i fill reivindiquen que la seva feina és empresarial i que la societat no valora el seu treball: “la gent no és conscient que cada dia de l’any hi ha un pagès que cuida els camps i el bestiar per tal que tothom pugui menjar” diuen.

L’Adrià remarca que cal estudiar per ser pagès, que cal estar el dia de les novetats de les tècniques de maneig i gestió de les explotacions. El seu projecte personal és ampliar la granja i digitalitzar la seva organització.

Pere Matas, Cruïlles

En Pere és un dels fundadors de Llet Nostra. En forma part des de que va néixer el projecte l’any 2003 quan un grup de ramaders catalans van unir-se per vendre la seva pròpia llet de qualitat. Encara s’emociona quan algú li diu que consumeix Llet Nostra.

En Pere recorda quan treballava a la granja de jove només amb carros i forques. I com va canviar la feina quan van arribar els tractors! Ja jubilat, en Pere mai mai deixarà de ser pagès.

Ara passa els dies treballant a l’hort, anant de passeig pel bosc i, si cal, donant un cop de mà al seu fill a la granja. I els divendres són sagrats, toca anar a mercat a la Bisbal de l’Empordà. Allà es troba amb pagesos i ramaders com ell, amb qui esmorza i arregla el món.

Joan Miquel Jordà, Vilablareix

En Joan va néixer en una família de pagesos. Des de ben petit ajudava a la seva àvia donant llet als vedells i pujar al tractor amb el seu pare era una de les seves grans diversions.

L’explotació de la família d’en Joan es va unir al projecte de Llet Nostra des de l’inici. “El projecte de Llet Nostra ens dona la satisfacció de veure el producte acabat als supermercats del costat de casa”.

En Joan no podria treballar en un lloc tancat, el que més li agrada de treballar a la natura són les olors i el paisatge que es transforma amb el pas de les estacions.

En Joan considera que “ser pagès més que una feina, és una forma de vida”.

Jordi Sabater, Jafre

De petit ja volia ser pagès, els estius i caps de setmana els passava amb els avis a la granja, donant un cop de mà i jugant. Ara ja fa més de 13 anys que treballa a la granja de manera constant i el que més li agrada és el contacte amb la natura i la llibertat d’organitzar-se la feina un mateix.

L’explotació on treballa té més de 45 anys però en fa uns 4, el Jordi va haver de convèncer al seu pare per entrar al projecte de Llet Nostra: ho tenia clar, o entraven o tancaven la granja.

Ara, més de 4 anys després, el pare del Jordi està convençut que era la millor decisió que es podien haver pres.

Ferran Saurina, Porqueres

Així que arribava d’escola sempre preguntava a la seva mare on eren el pare i l’avi per ajudar-los a la granja i de ben petit ja era capaç de conduir tractor amb un remolc. Com ell diu: un pagès no es fa, es neix pagès.

De ben jove es va incorporar a la granja on conreen els camps per alimentar els animals, i cuiden les vaques per munyir-les i aconseguir la llet per a Llet Nostra. Això és el que li agrada més de la seva feina: estar present sempre, no només a l’hora de cuidar de les bèsties i del camps,sinó també per arreglar la maquinària quan és necessari. No hi ha horaris, saps quan comences a treballar però mai quan acabes… aquí mai no es para, sempre endavant!

Edu Toral, Can Toral de Vilabertran

L’Edu s’estima les vaques: posa nom a cada una d’elles, i les reconeix com si fossin família, passen tot el dia junts. La Xaquira, l’Antonieta, la Mati, la Kati, la Bicicleta… són noms escollits per ell mateix o bé per peticions d’amics.

Fa un any, la indústria que li comprava la llet li va dir que ja no ho faria més, un fet que l’obligava a tancar la granja. Llavors va passar a formar part de Llet Nostra, una decisió que li ha donat la tranquil·litat i la estabilitat que necessitava per al seu negoci, a banda de poder intercanviar experiències amb altres ramaders.

Xavier Juliol, Cornellà del Terri

A en Xavier la llet li agrada molt, la pren de tota la vida i sempre o molt calenta o molt freda, i just abans d’anar a dormir. “És un producte molt complet i ric i dóna molta energia i vitalitat”.

Gestiona una explotació ecológica perquè sempre li ha interessat aquest model de producció; l’avantatge és que es pot escollir quin ferratge plantar, quan segar, quina alimentació fer, etc. i, a més, és més sostenible. En ramaderia ecològica és necessari que les vaques pasturin al camp i mengin herba fresca. “M’encanta anar amb el remolc a buscar l’herba, segar-la i donar-los-hi. Les vaques quan mengen herba fresca, mengen el doble i són més felices.”