Pere Matas

Pere Matas

Cruïlles

En Pere és un dels fundadors de Llet Nostra. En forma part des de que va néixer el projecte l’any 2003 quan un grup de ramaders catalans van unir-se per vendre la seva pròpia llet de qualitat. Encara s’emociona quan algú li diu que consumeix Llet Nostra.

En Pere recorda quan treballava a la granja de jove només amb carros i forques. I com va canviar la feina quan van arribar els tractors! Ja jubilat, en Pere mai mai deixarà de ser pagès.

Ara passa els dies treballant a l’hort, anant de passeig pel bosc i, si cal, donant un cop de mà al seu fill a la granja. I els divendres són sagrats, toca anar a mercat a la Bisbal de l’Empordà. Allà es troba amb pagesos i ramaders com ell, amb qui esmorza i arregla el món.

Descobreix la història sencera en aquest vídeo:

Joan Miquel Jordà

Joan Miquel Jordà

Vilablareix

En Joan va néixer en una família de pagesos. Des de ben petit ajudava a la seva àvia donant llet als vedells i pujar al tractor amb el seu pare era una de les seves grans diversions.

L’explotació de la família d’en Joan es va unir al projecte de Llet Nostra des de l’inici. “El projecte de Llet Nostra ens dona la satisfacció de veure el producte acabat als supermercats del costat de casa”.

En Joan no podria treballar en un lloc tancat, el que més li agrada de treballar a la natura són les olors i el paisatge que es transforma amb el pas de les estacions.

En Joan considera que “ser pagès més que una feina, és una forma de vida”.

Descobreix la història sencera en aquest vídeo:

Jordi Sabater

Jordi Sabater

Jafre

De petit ja volia ser pagès, els estius i caps de setmana els passava amb els avis a la granja, donant un cop de mà i jugant. Ara ja fa més de 13 anys que treballa a la granja de manera constant i el que més li agrada és el contacte amb la natura i la llibertat d’organitzar-se la feina un mateix.

L’explotació on treballa té més de 45 anys però en fa uns 4, el Jordi va haver de convèncer al seu pare per entrar al projecte de Llet Nostra: ho tenia clar, o entraven o tancaven la granja.

Ara, més de 4 anys després, el pare del Jordi està convençut que era la millor decisió que es podien haver pres.

Descobreix la història sencera en aquest vídeo:

Ferran Saurina

Ferran Saurina

Porqueres

Així que arribava d’escola sempre preguntava a la seva mare on eren el pare i l’avi per ajudar-los a la granja i de ben petit ja era capaç de conduir tractor amb un remolc. Com ell diu: un pagès no es fa, es neix pagès.

De ben jove es va incorporar a la granja on conreen els camps per alimentar els animals, i cuiden les vaques per munyir-les i aconseguir la llet per a Llet Nostra. Això és el que li agrada més de la seva feina: estar present sempre, no només a l’hora de cuidar de les bèsties i del camps,sinó també per arreglar la maquinària quan és necessari. No hi ha horaris, saps quan comences a treballar però mai quan acabes… aquí mai no es para, sempre endavant!

Descobreix la història sencera en aquest vídeo:

Edu Toral

Edu Toral

Can Toral de Vilabertran

L’Edu s’estima les vaques: posa nom a cada una d’elles, i les reconeix com si fossin família, passen tot el dia junts. La Xaquira, l’Antonieta, la Mati, la Kati, la Bicicleta… són noms escollits per ell mateix o bé per peticions d’amics.

Fa un any, la indústria que li comprava la llet li va dir que ja no ho faria més, un fet que l’obligava a tancar la granja. Llavors va passar a formar part de Llet Nostra, una decisió que li ha donat la tranquil·litat i la estabilitat que necessitava per al seu negoci, a banda de poder intercanviar experiències amb altres ramaders.

Descobreix la història sencera en aquest vídeo:

Xavier Juliol

Xavier Juliol

Cornellà del Terri

A en Xavier la llet li agrada molt, la pren de tota la vida i sempre o molt calenta o molt freda, i just abans d’anar a dormir. “És un producte molt complet i ric i dóna molta energia i vitalitat”.

Gestiona una explotació ecológica perquè sempre li ha interessat aquest model de producció; l’avantatge és que es pot escollir quin ferratge plantar, quan segar, quina alimentació fer, etc. i, a més, és més sostenible. En ramaderia ecològica és necessari que les vaques pasturin al camp i mengin herba fresca. “M’encanta anar amb el remolc a buscar l’herba, segar-la i donar-los-hi. Les vaques quan mengen herba fresca, mengen el doble i són més felices.”

Descobreix la història sencera en aquest vídeo: